Incertesa i preguntes sense resposta son la clau per portar la vida mes morbosa que un es pot arribar a imaginar. I això excita a qualsevol.
I el que més fa embogir es preguntar-se “Déu va fer l’home a la seva imatge i semblança?” I, retòricament contestar “O l’home va fer a Déu a la seva imatge i semblança, agafant el prototip d’una persona bondadosa, exageradament amable, no rancorosa, pensant sempre en el model de persona de qui la societat es podria aprofitar, exprimint-la, explotant-la i després enterrant-la sense més pena ni glòria?”
O senyor, si existeixes, se del cert de que no ens vas fer a la teva imatge i semblança, de que la temptació, el plaer per el plaer en totes les seves formes (i sempre guardant la seva essència sana), son el regal que ens vas oferir per viure la nostra existència de la manera més intensa i feliç possible, simplement per no tenir temps ni motius per preguntar-nos on anem, d’on venim, i perquè hi estem.
Sentir-se desemparat a l’univers es un sentiment que no li pertoca a l’home, per això a partir d’ara, ni temps ni motius, i m’aniré recordant que es viu per el plaer de viure.
